Entrevista a Roger Vidal: “M’ha sorprès positivament l’actitud els jugadors”

Gairebé 300 partits al primer equip, que es diu aviat. Des de l’antiga Primera Regional fins a Segona Divisió B, que es diu aviat. Roger Vidal i Corominas (Castellfollit de la Roca, 1984) és tota una institució a la Unió Esportiva Olot. Aquesta temporada ha començat una nova experiència tastant la banqueta del Juvenil A, on fa tàndem amb Ferran Roca. Dissabte passat es van estrenar a Preferent amb una victòria per la mínima al camp del Vic Riuprimer (1-2). Hem parlat una estona per conèixer les seves sensacions i com viu aquesta etapa amb un rol ben diferent dins del club. 

Bon dia, Roger! Primer de tot, enhorabona per la primera victòria del curs. Es pot dir que és el debut somiat, oi?

Tothom ho esperava amb molta il·lusió i era importantíssim començar guanyant al camp d’un rival difícil com és el Vic. Això ens reforça a tots, els nois agafen confiança i és molt positiu.

Què se sent en tastar el futbol des d’un altre punt de vista, en aquest cas de les banquetes?

És una bona experiència i m’ho prenc amb molta il·lusió. Entrenar és el que més s’assembla a jugar a futbol, que era el que em feia més feliç. Dissabte a Vic ho vaig passar malament una estona, realment posa molt nerviós però estic molt i molt content.

Es pateix més que sobre al camp?

Està demostrat. Com a jugador ho vius però ho cremes. Des de fora vols que l’equip jugui d’una manera i quan no surt com volies pateixes perquè intentes transmetre-ho. Costa més però m’està agradant.

I quin objectiu s’ha de marcar aquest Juvenil A?

A nivell de club, l’objectiu és formar els jugadors per fer-los millors i intentar arribar al primer equip. No ens hem d’enganyar, el juvenil de l’Olot hauria d’estar en una categoria superior i algun any s’ha de pujar. Tenim l’equip que volíem, potser ens falten jugadors de tercer any però estem convençuts que podem donar moltes alegries. Encara no sé el nivell real de la categoria, segur que hi haurà equips molt forts, però nosaltres volem aprendre i lluitarem per estar a dalt. Vull transmetre a l’equip la intensitat i la competitivitat que jo vivia quan era futbolista.

Es tracta de trobar un equilibri entre la formació i els resultats, oi?

La prioritat ha de ser la formació però vull transmetre aquesta competitivitat, que també és formar. El futbol d’elit té un nivell d’exigència màxima i estic tractant aquest juvenil amb la seriositat i rigorositat que es mereixen perquè estan a un pas del futbol sènior i professional.

Els intentes inculcar els valors de l’Olot?

Quan arriben a aquesta edat, els nanos ho tenen molt clar. Tots són súper trempats i amb unes ganes boges d’aprendre. Són molt agraïts i tenen unes ganes de treballar terribles. Els fitxatges nous també practiquen els valors del club, s’han adaptat ràpid al model de joc i venen amb bona actitud.

En aquesta edat, més que entrenador fas com de formador de joves. Hi veus similituds amb la teva professió, l’ensenyament?

Al final, tractem amb persones. A l’escola intentem transmetre uns coneixements i una manera de fer i el futbol és part de la societat. Només es diferencia en que hi ha aquell punt de competició i de fer exàmens cada set dies. Només poden jugar onze, intento que tothom ho encaixi això el millor possible i transmetre que tots seran importants.

Creus que els joves d’avui en dia han perdut la cultura de l’esforç? Han fet mal les noves tecnologies?

És un tòpic però veig els nanos que tenim amb un compromís i unes ganes de tirar les coses endavant que m’ha sorprès, saben on estan i el que volen. Estic molt satisfet amb l’actitud dels jugadors, m’han sorprès positivament.

Hi veus jugadors amb potencial per nodrir el primer equip?

Sí, sí. Són jugadors que han estat a la casa, que coneix la manera de jugar del club i que han d’agafar ritme de competició. Veig jugadors amb molt de nivell, de la casa i també els que han vingut nous. N’hi ha de tercer any, però també de primer i segon. Els veig ben formats i preparats, alguns més a nivell tàctic, tècnic i físic. Si van creixent, veig jugadors amb potencial. Després hi ha molts factors que influeixen com la confiança, el saber estar i també l’entrenador que els ha de posar. Crec que poden tenir minuts fins i tot aquest any.

Entenc que joves com Alfredo o Aspar han de ser un mirall. 

Aquest any tenim tres jugadors que han fet la pretemporada i que estan anant a entrenar amb el primer equip. El fet que hi hagi en Raúl Garrido que hi creu i hi confia ha de ser una font de motivació. Tenir l’Alfredo i en Lluís Aspar que han sortit d’aquí els ha d’estimular per intentar fer el salt.

Gràcies per l’entrevista, Roger. Sort i èxits per aquesta temporada!