Pere Isern

Delegat del Primer Equip. És en moltes ocasions l’ànima de l’equip, tot i no vestir-se de jugador. Delegat del Primer Equip, en Pere Isern -altrament dit Grande Pedrín- és el responsable de que l’autocar surti a l’hora els dies de partit -tot i que, llegint l’entrevista veureu que algun ensurt l’ha tingut-, de comprovar que l’equip rival no col·li cap jugador que no pugui jugar i d’enrabiar-se, sovint, en veure l’acta del partit que li entrega l’àrbitre. A diferència de les altres entrevistes que hem realitzat, a en Pere li hem donat l’ordinador amb les preguntes fetes a la tornada d’un desplaçament, a dins l’autocar. Ens ha dit després que, respondre això, li ha fet tornar al cap molts records d’aquella època, quan era corresponsal, això sí, sense mòbil i sense portàtil, ens explica.

Isern, llegint el diari a la tornada d'un desplaçament. Foto: UE Olot

“El meu somni és veure l’Olot a Tercera Divisió”

Recordes com vas arribar a la Unió Esportiva Olot?
Sí. Era l’any 1988, i el primer equip era a Tercera Divisió. De president hi havia l’avi Joan Badosa.

Abans de ser delegat del primer equip, has fet alguna cosa més al club?
Sí, als principis era corresponsal esportiu de Ràdio Olot i seguíem l’equip a tot arreu.

Molts poden pensar que ser delegat no porta gaire feina… explica’ns què has de fer?
Donar la imatge que vol el club. Ser amable amb l’equip rival, que a vegades no es gens fàcil, portar els àrbitres pel millor camí i estar per ells,  organitzar els desplaçaments i, sobretot, posar un xic d’humor al vestidor sobretot quan les coses poden anar malament. Aquest no es el cas d’enguany i esperem que no ho sigui per molt de temps.

De ben segur que ens pots explicar alguna anècdota no?
(Riu) La més bona de quan estava a la ràdio, una de tantes, va ser quan l’autocar em va deixar al camp del Sant Cristòfor, i un home d’allà em va acompanyar fins a l’entrada de l’autopista. Quan érem allà, l’autocar passava per l’altre costat perquè per sort, en Barni i companyia, com que jugàvem a cartes, em varen trobar a faltar i al final vaig poder tornar a casa amb l’autocar.

Al llarg d’aquests anys has conegut a molts jugadors, amb què et quedes de tots ells?
Amb la humanitat i simpatia de molts. Hi ha jugadors que son els meus amics, ells ja hem coneixen.

D’algun en tens un record especial?
De molts. Ja ho dic, em quedo amb l’amistat.

Avui, entendries la teva vida sense el futbol?
No, per suposat.

Un equip de futbol?
U.E. Olot

Un jugador?
El meu fill Roger.

Un plat de menjar?
Fideus a la cassola fets per mi.

Un color?
Groc

Una cançó?
El nou himne de l’Olot, fet per Teràpia de Xoc. (D’això en podem donar fé els que viatgem amb l’autocar, perquè abans d’arribar al camp sempre el posa).

Una lectura?
Premsa esportiva i de cuina

Un lloc on viatjaries?
Finlàndia, els Fiords i tot aquella part és el meu somni

Un defecte?
Massa exigent amb mi mateix

Una virtut?
Diuen que sóc simpàtic

Un programa de televisió?
Esports, Crackòvia i Polònia. (Això en son tres!)

Què no oblidaràs mai?
Quan va néixer el meu fill

Un somni?
Molts. Però ara parlant de futbol, veure l’Olot de nou a Tercera, com a mínim.