Durant la II República i la Guerra Civil

Just abans d’acabar la Dictadura de Primo de Rivera, trobem la Junta olotina, encapçalada encara per Hermenegild Danés, plenament involucrada en els moviments de contestació al règim. D’una banda, Danés signa un escrit, com a president de l’Olot F.C, en el que demana l’amnistia per als implicats en el procés del Garraf i, de l’altra, un vocal de la Junta, Domènech Güell, fundador, exjugador i àrbitre, és el corresponsal de la “Nau dels Esports” i més tard de “La Rambla”. Aquests dos diaris estan vinculats a la figura de Josep Sunyol i Garriga. Sunyol, president del F.C Barcelona, i de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, diputat a les Corts de Madrid, era un gran amant de l’esport i pretenia lligar els conceptes d’esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps.

Sunyol intentava fer pedagogia catalanista a través de la crònica esportiva. Així, el trobem el 6 de juliol de 1930 donant a Olot, concretament al Casal Català, una conferència sobre l’esport.
A més, al Camp de l’Estació i patrocinat pel diari “La Rambla” es va disputar un partit entre l’Olot i el Figueres, a benefici dels presos polítics i socials.

El 30 de juny, trobem també que l’Olot F.C disputa un partit contra un equip de veterans a benefici dels obrers locals sense feina, presidit per membres de l’Ajuntament. Al final de la temporada, i després d’una Assemblea força moguda, Danés deixa de ser president i passa a ser-ho el vicepresident, Joan Vilanova. L’Olot disputa el Campionat Provincial de la Lliga Amateur i queda en tercer lloc.
La temporada 1931-32 és força difícil; es parla de Assemblea com “d’una olla de grills”. El president és Jaume Parés, industrial de tints. Es canvia de seu social al “Cafè Els Nostres”.
L’Olot, durant aquest període, té problemes econòmics davant la professionalització dels jugadors i les dificultats per cobrar les quotes.

El 31 de juliol de 1932, Francesc Macià, President de la Generalitat, visita la Garrotxa. El setmanari “La Tradició Catalana” es prohibit per part del Governador Civil. La temporada 31-32 no ha estat bona.
En aquest moment apareix un nou equip, l’anomenat “fejocista” (Federació de Joves Cristians). Es tracta d’un fenomen que també es donava a diverses ciutats de Catalunya. Era un moviment catòlic, enfront dels valors laics de la República. El seu equip de futbol juga al Casal Marià. El 6 de març, es celebra un torneig interlocal on es poden apreciar els equips olotins del moment: “Casal Català”, “Centre Obrer”, “Indústria i Comerç”, “Ateneu Obrer” i “Societat de Cuiners i Cambrers”.

El setembre de 1932, la Junta encapçalada per Parés dimiteix irrevocablement i els històrics (Güell, Oró, Plantalech, …) es comprometen a trobar una nova Junta. Aquesta es constitueix el 13 d’octubre, el nou president és Emili Güell i Monturiol.

Durant la temporada 1932-33, l’Olot juga el Campionat Provincial de la Lliga Amateur. Els resultats són irregulars i els problemes econòmics importants.

A la temporada 1933-34, la Junta ofereix als aficionats la possibilitat d’acompanyar l’equip. Es passa per un mal moment econòmic i esportiu. Històricament, és l’època del Govern Republicà de dretes i de l’empresonament del president Companys i del seu govern.

El president Güell mor i és elegit Joan Parache, de professió mestre, com a nou president.

A la temporada 1934-35, l’Olot juga a la Primera Categoria del Campionat Amateur de Catalunya. “La Tradició Catalana” recull el fet d’un nou equip a la ciutat, el “Penya Joventut Olot”, que juga a la mateixa categoria que l’Olot F.C.

Aquest equip utilitza novament el camp del Passeig de Sant Roc, que havia estat de l’Olot Deportivo. El cronista critica aquesta dispersió de recursos i recorda els danys de la rivalitat entre “l’Olot Deportivo” i “l’Sport Club Olotí”, dient que, en aquell moment, els dos camps van acabar com a camps de blat.

La Junta de Parache genera certs canvis. A part dels seients de preferència, la publicitat i el trencament del pacte amb els “fejocistes”, que havien esdevingut com un equip filial per a l’Olot, Parache es decanta per la política de fitxar i la professionalització, de manera que a l’equip hi ha nou jugadors forasters.

“La Tradició Catalana” està en contra d’aquest fet i parla de “gent mercenària”. L’Olot queda en quarta posició i “la Penya Joventut” i els “fejocistes” queden molt enrera. La seu social passa del “Cafè Els Nostres” al “Cafè Esport”.

Equip de la Federació de Joves Cristians (“fejocistes”) ,1932.

Quan al febrer de 1936 comença de nou el torneig de la Lliga, s’ha donat un canvi de plantejament en les directrius del club. Ara s’opta per un entrenador de prestigi, Sergi Prieto i una combinació de jugadors professionals i locals. L’Olot esdevé campió i puja de categoria. A Banyoles, Pere Plana fa el gol decisiu. Al camp de l’Olot, es prepara un festival i una revetlla per recaptar diners per a l’Olimpíada Popular de Barcelona, que no s’arriba a celebrar, degut a la guerra.

L’esclat de l’aixecament feixista i la Guerra Civil va representar un ertader trasbals en tots els àmbits i va paralitzar l’activitat futbolística. Es va intentar organitzar una Lliga, per dues vegades, però es va haver de suspendre. La major part dels futbolistes foren mobilitzats. Alguns “fejocistes” van tenir problemes. En aquest moment es té notícia d’un Torneig Comarcal de Futbol que sembla que va guanyar l’equip “Juventut Obrera”.