Anys de glòria esportiva

La temporada 55-56 l’Olot juga a Segona Categoria Regional. Queda campió del seu grup i pot pujar de categoria. El juvenil Llorens es seleccionat per la Selecció Catalana Juvenil.
La temporada següent hi ha una reestructuració de les categories i l’Olot juga al grup VII de Tercera Divisió. Aquesta temporada entra al club una persona emblemàtica, que s’encarregarà del material i també serà massatgista: Josep Freixas. L’entrenador serà el basc Tomàs Muruaga.

Definitivament, l’equip abandona el color blanc pel vermell a la samarreta i blau al pantaló. Un element important d’aquesta temporada és la incorporació a la crònica esportiva del setmanari “Olot-Misión” i de Ràdio Olot. Torna un jugador important per l’Olot, Toni Sangrador. El clima és d’eufòria: El Dr. Canalda diu que l’objectiu és que l’Olot sigui el primer equip de la província. Ell i el seu cunyat, el secretari tècnic, Joan Agustí, fan un molt bon equip executiu. Efectivament, l’equip queda campió i la temporada següent jugarà al grup VI de la Tercera Divisió. A nivell de ciutat, l’èxit de la Unión Deportiva es considera un esdeveniment important: a l’últim partit hi ha una desfilada de la Guàrdia Urbana, la Banda Municipal, les entitats esportives de la ciutat, els ninots dels barris. També hi ha una actuació de l’Esbart Olot.

En el partit de promoció a Segona Divisió contra l’Europa, l’Olot no té sort.
La següent temporada, 57-58, s’inicia amb un canvi de Junta. L’anterior plega amb els objectius assolits. Esdevé president el farmacèutic Josep M. Llach, que vol fer una Junta representativa de les diferents societats i penyes olotines. Amb l’ajuda de Canalda i Agustí, s’aconsegueix un bon equip amb gran nombre de fitxatges. Les figures són Roca, Ribera i Llorens. L’entrenador era Josep M. Burset, procedent del Lleida. L’Olot acaba el campionat en 7è lloc i s’aconsegueix inaugurar la tribuna coberta de l’Estadi.

Josep Mª Llach dimiteix com a president per motius de salut, deixant un benefici de 60.000 ptes. La nova Junta estarà presidida per Josep Mª Descals i Joan Agustí es farà càrrec de la secretaria tècnica.
La temporada 58-59 s’inicia amb el més gran nombre de socis en la història de l’Olot: 1162. Es fa una bona temporada i s’acaba en tercer lloc de la classificació, després del Sants i del Tarragona. Aquesta classificació li permet disputar, per segona vegada, l’ascens a la Segona Divisió contra l’Iberia i el Constància d’Inca. L’ascens no és possible. Els jugadors organitzen un sopar-homenatge a l’entrenador, Joan Agustí, i li entregan una insígniad’or i brillants. Se’l considera el principal responsable de l’èxit. Un fet molt important d’aquesta temporada és el traspàs del jugador Lluís Llorens, l’ indiscutible figura de l’equip, al Reial Madrid, després de ser festejat per l’Espanyol i el Barça. Llorens jugarà al Betis, al Còrdova, a l’Hospitalet i retornarà a l’Olot la temporada 64-65.

Per iniciativa de Domènech Güell, es vol celebrar durant aquesta temporada els 50 anys de la pràctica del futbol a Olot. Una Comissió de veterans prepara els actes: conferencies, dinar, exposició de quadres…
Aquesta temporada l’equip queda en la setena posició. Els juvenils, en canvi, queden campions provincials i Morchon és cridat a la Selecció Catalana Juvenil. Sorprenentment, però, s’acaba amb una delicada situació econòmica i la Junta demana recursos extraordinaris als socis.

La següent temporada, 60-61, comença amb una nova Junta, si bé moltes persones de l’anterior continuen. S’estableix un acord no escrit amb el R.C.D.E. que parla de línies de col·laboració. En un partit de pretemporada es disputen, a la mitja part del partit, curses atlètiques i ciclistes. El porter, Ortega, és cedit al Reial Madrid. L’Olot quedarà en onzena posició. Al final de la temporada es farà un nou sopar homenatge a Joan Agustí presidit per l’alcalde Aramburo i amb l’assistència del mític Josep Samitier.

En la temporada següent, 61-62, continua la col·laboració amb l’Espanyol que cedeix alguns jugadors. El mateix Ricard Zamora ve a Olot. Els resultats esportius, però, no són bons i l’Olot baixa de categoria. En el juvenil destaquen Prat, Granados i Parés.

En els anys 62-63, l’Olot juga a Primera Regional, Grup A, i queda campió. Juga la Lliga de promoció però no aconsegueix pujar de categoria. El jugador olotí Jesús Morchón fitxa pel Barcelona, que el cedeix al Condal.
Allò més important de la temporada següent, 63-64, és que l’Olot esdevé campió del seu grup i pujà a Tercera Divisió. El jugador més destacat és en Roca.

La temporada següent, sota la presidència de Joan Prunés, s’incorporen a l’equip Lluís Llorens i Lluís Coll. La Junta fa uns bons de 50 i 100 ptes per poder finançar els fitxatges. Malgrat tenir un bon equip, l’Olot queda a la cua. A mitja temporada, l’entrenador, Joan Agustí, dimiteix i es substituït per José Espada. Finalment, després de jugar la promoció, l’Olot aconsegueix no baixar.

A la temporada 65-6 l’Olot es reforça amb jugadors del Girona, Hospitalet, Blanes, Calella. També es fitxa Morchon. Llorens, en canvi, se’n va al Girona.

Un partit amistós contra l’Espanyol durant les Festes del Tura serveix per inaugurar la il·luminació artificial de l’estadi: L’Olot queda tercer, després del Tarragona i del Sants. Juga la promoció a Segona Divisió, però queda eliminat contra el Terrassa. Econòmicament, però, hi ha més d’un milió de ptes de dèficit.

La temporada 66-67, és una gran temporada. El president és Joan Prunés. L’entrenador Agustí Faura. Durant aquesta temporada es quan es consolida i per escrit la relació amb el R.C.D.E. L’Espanyol es concentra durant quinze dies a L’Hotel Montsacopa. L’acord amb l’Espanyol obliga a l’Olot a donar preferència a aquest club davant els jugadors que destaquin i, a canvi, l’Espanyol ha de fer-se càrrec dels dèficits anuals de l’Olot.

L’Olot queda classificat en primera posició, a darrera seu hi ha el Gimnàstic de Tarragona i el Girona. Per segona vegada a la seva historia juga la promoció a Segona Divisió, aquesta vegada contra el C.D Alcoià. El partit, a Olot, es va guanyar per 3-1. A Alcoi, amb Figueres i Branques lesionats, es va perdre per 4-0. L’Olot no va poder jugar a Segona Divisió. Hi va haver una gran desil·lusió. L’alineació de jugadors estava formada per Prat, Danes I, Donènech, Figueres, Bosh, Salui, Parés, Morchon, Merchan, Pons i Rodri.