shopping-bag 0
Items : 0
Subtotal : 0,00
View Cart Check Out

Carta de comiat de Roger Vidal

“L’últim dia ha arribat. El passat dimecres vaig tancar per última vegada la porta del vestidor local, aquell que durant 7 anys ha estat com casa meva. Aquí hi he passat els millors anys que em podia imaginar, en tots els sentits.

A nivell esportiu, l’èxit és evident. El repte del club quan vaig arribar era assolir la tan desitjada 3a divisió… doncs aquí estem, a 2a B! No ha estat fàcil, ni molt menys, però amb persistència i treball, molt de treball, s’ha aconseguit. Tinc clar que he viscut moments que no oblidaré: des de les llàgrimes al vestidor, després de no aconseguir l’ascens a regional preferent al final de la primera temporada, fins a la gran tarda de l’ascens a 2aB amb més de 3.000 persones al camp.

A nivell personal l’èxit és difícil de mesurar, però a la UEOlot hi he estat molt feliç.  He tingut la sort de viure experiències que mai hauria pogut imaginar. A més, he compartit vestidor amb grans persones, i amb algunes d’elles hi mantinc una relació d’autèntica amistat.

És dur pensar que aquesta etapa s’ha acabat, però estic sorprenentment tranquil. És la tranquil·litat de la feina ben feta, de l’haver-ho donat tot pel club durant aquests anys.

Arribats aquí tinc moltes ganes d’agrair a tota aquella gent que m’ha acompanyat en aquest viatge i que han fet que la decisió de no continuar al club fos vertaderament dura: primerament a la junta directiva del club, amb en Joan al capdavant, que amb el seu treball, dedicació i una responsable gestió han aconseguit portar l’Olot a 2B i convertir-lo en un club exemplar. A tots els entrenadors que he tingut, en Toni Mach, en Nitus, en Rodri, en Julio, l’Àlex, l’Edu i l’Arnau per la seva confiança i pels seus coneixements. A tots els companys d’equip, que m’han ensenyat tant, i amb qui hem compartit  grans moments, i especialment als que m’han acompanyat des de 1era regional, en Xevi, l’Abel i en Jordi. A tots els que no es veuen tant però sempre hi són, els fisios, el doctor, en Jaume, en Santi i en Myron. A l’afició, que últimament s’ha multiplicat, gràcies i no pareu d’animar, vosaltres també sumeu. I finalment a la família, gràcies pel suport incondicional i perdoneu els moments en que hi havia de ser i no hi era.

Desitjo que l’ambició del club perduri, i que assoleixi tots els objectius que es proposa.

Visca l’Olot i molts èxits!”

Roger.