Un tret de sortida memorable

El dissabte passat es celebrar el sopar que engega els actes del Centenari de la Unió Esportiva Olot. Es va fer al Restaurant La Deu i va congregar unes 340 persones vinculades a la UEO al llarg de la història. Un acte emotiu i nostàlgic en el qual hi va haver una recreació teatral donant vida als fundadors del club i discursos institucionals de les autoritats presents. El president de la comissió, Carles Llorens, va avançar algunes de les sorpreses que es preparen per commemorar la fita dels cent anys, que es complirà el 1921.

 Va ser una nit plena de records, retrobaments i emocions a flor de pell. Fins i tot alguna llàgrima es podia escapar en tornar a veure antics companys, tècnics o presidents d’altres èpoques. La Deu es va convertir en un punt de trobada i centre neuràlgic en el qual hi havia representades la majoria d’etapes de la història del club. Tot plegat, dirigit per una comissió fantàstica liderada per Carles Llorens amb la col·laboració de Pep Solés, Abel Solé, Florenci Lluís, Josep Maria Fabregó, Anna Diago i Anna Bonfill. Precisament va ser en Pep Solés, president de l’Associació d’Exjugadors de l’Olot, qui va donar la benvinguda als assistents i va agraïr la tasca enorme de tothom qui havia fet possible aquest esdeveniment de gran magnitud i rellevància. Després va ser l’hora de sopar, un menú de l’època de la fundació (1921) preparat exclusivament des del Restaurant La Deu. No s’ho van perdre el cos tècnic actual, encapçalat per Raúl Garrido, ni tampoc el capità Héctor Simón, tot i que l’endemà tenia partit contra el CD Castellón.

Després de l’àpat va arribar el moment més graciós de la nit, una actuació teatral representant els personatges de l’epoca que van fundar l’aleshores Olot Futbol Club. Es tracta d’Antoni Mota, Antonino Oró i Domènec Güell, que van prendre vida a través de tres actors. Va ser un retorn al passat i un homenatge als orígens del club, una conversa còmica per entendre les dificultats d’aquell moment i la il·lusió per crear un club de futbol potent a la ciutat.

Fotos: Nuri Marguí/Pere Font

Just després del sopar, va ser el torn de les intervencions institucionals. El primer a prendre la paraula va ser Carles Llorens, president de la comissió del Centenari i autor del llibre dels 75 anys. Fill del mític ex-jugador Lluís Llorens, va tenir un record per personatges i equips destacats de la història del club i va subratllar la paraula “il·lusió” com a nexe d’unió de totes les persones protagonistes d’aquests cent anys. Llorens també va desvetllar algunes de les sorpreses que s’esperen per aquest Centenari; un logo (a càrrec de Jordi Vayreda), un cartell (a les mans de l’associació INTEGRA, vinculada al club), un llibre en format periodístic, una gran exposició a l’Hospici, entre d’altres activitats. A més, es posarà a debat la denomació del club amb partidaris de retornar a l’Olot Futbol Club i d’altres de mantenir el nom actual de la Unió Esportiva Olot.

Tot seguit va ser el moment del president de la UEO Joan Agustí, molt ovacionat, que va recordar la seva infantesa a Can Manxa, sempre rodejat de pilotes, i també el llegat que va deixar el seu pare, ex-entrenador il·lustre del club. Agustí va posar èmfasi en el projecte de proximitat, arrelament i futbol social sostenible que viu actualment l’entitat, de qui va elogiar els seus presidents anteriors per no deixar-la morir mai fins i tot en els moments més crítics.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va destacar el “moment dolç del club” i el fet de gaudir de la màxima categoria que ha arribat mai (la Segona Divisió B), sense oblidar la tasca social i la potenciació del futbol femení. Per acabar, l’alcalde d’Olot, Pep Berga va assenyalar que l’Olot és un “actiu de la ciutat” per la mirada positiva que transmet i que fa sentir orgullosos a tots els ciutadants que s’hi senten representats.

L’acte es va cloure amb l’himne de la Unió Esportiva Olot i un fort aplaudiment de tots els convidats que, en un moment o altre de la seva vida, han posat el seu granet de sorra per donar vida i fer bategar un club que camina amb salut de ferro cap als cent anys. Moltes gràcies a tots!

 

 

Leave a Reply