Rànquing dels jugadors amb més partits

ELS MÉS FIDELS A LA UNIÓ ESPORTIVA OLOT:

1- Martí Gratacós i Boix: 419 partits

2- Abel Solé i Planas: 365 partits (*en actiu)

3- Jordi Prat i Franch: 328 partits

4- Pep Solés i Esquena: 317 partits

5- Joanma Fernández: 302 partits

6- Àlex Terma i Pare: 297 partits

7- Jordi Danés i Tió: 279 partits

8- Jordi Freixa i Hernández: 267 partits

9-Xevi Berga i Espona: 258 partits

10- Josep Camós i Colom: 256 partits

11- Pere Pla i Reixach: 245 partits

12- Tomás Melero i Martínez: 243 partits

13- Albert Barnadas i Camargo: 239 partits

14- Roger Vidal i Corominas: 232 partits (*en actiu)

15- Samuel Barranco: 227 partits

16- Joan Luque i López: 220 partits

17- Joan Pagès: 219 partits

Amb la col·laboració de l’Associació d’Exjugadors de l’Olot (en especial, de Pep Solés), hem elaborat un rànquing amb els 10 jugadors que han disputat més partits amb la samarreta del club des de la seva fundació, l’any 1921. Al capdavant de la llista hi trobem l’històric Martí Gratacós, que va jugar a la UEO des del curs 1973-74 fins a la 1985-86. Campió de lliga de Tercera Divisió a la 1982-83,  Gratacós era un migcampista que es va caracteritzar per la seva regularitat.

En la segona posició, un futbolista que us sonarà una mica. Es tracta d’Abel Solé, l’etern capità, que encara està en actiu i diumenge passat va complir el seu partit número 365 amb la indumentària vermella. Migcentre de contenció, Solé les ha vist de tots colors al club; va arribar al primer equip durant la campanya 99-00 a Primera Regional (tot i que ja havia disputat alguns minuts com a juvenil), i actualment compleix el segon any a Segona B després d’una escalada espectacular. Completa el podi en Jordi Prat, conegut com a “Branques”, el jugador que ha estat més temporades a l’Olot. En concret, des de la 1963-64 fins a la 1977-78. Feia de porter i va competir en les categories de Tercera Divisió, Preferent i també a Primera Regional.

Equip de la 68-69 amb Prat i Danés. // Pep Solés

Pep Solés, un dels que més en sap de la història de l’entitat, es troba en el quart lloc. Va estar sota els pals de l’Estadi Municipal des de la temporada 1982-83 fins a la 92-93 jugant a Tercera Divisió i a Primera Catalana. El cinquè és en Joanma Fernández, de Besalú, que ocupava la posició de lateral o central. Va venir del Barça juvenil i va militar a l’Olot des de la 1983-84 fins a la 1993-94, tot i que entremig també va passar pel Banyoles.

Un dels altres referents de la història moderna de la UEO és l’actual director esportiu, Àlex Terma, que es podria definir com un home de club. Un mitjapunta que va debutar en el curs 1976-77 i ho va deixar en la 1984-85 competint a Tercera Divisió. Ha exercit d’entrenador en diverses etapes, l’última ara fa dos anys ascendint a la divisió de bronze del futbol espanyol en l’eliminatòria contra l’Arandina.

Tornant a la dècada dels seixanta, Jordi Danés va ser un altre jugador molt lligat al conjunt de la capital de la Garrotxa. Jugant de lateral dret, Danés va ser campió de lliga l’any 1966-67, una plantilla on també hi havia en “Branques”. Havia arribar dos anys abans i va fer les maletes la 1974-75. Un dels homes més carismàtics al qual se li va fer un homenatge. Després, també va fer d’entrenador del primer equip. En els setanta també va destacar Pere Pla, que va acumular 245 partits fins a la 82-83. Un central de Banyoles que va tenir el privilegi d’estrenar-se a Primera Divisió a les files del Granada.

I entre els que més han partits han disputat també hi trobem dos vells coneguts de l’afició olotina, Jordi Freixa i Roger Vidal. El de Castellfollit, un mite al lateral dret, va recalar a l’Olot l’any 2005 a Primera Regional, després de triomfar en categories superiors. Aquest estiu va penjar les botes i el club li va fer un merescut homenatge després de 8 temporades al màxim nivell. Roger Vidal, migcampista tot-terreny, encara té corda i actualment juga a la UE Figueres de Tercera Divisió, després de deixar la UEO per incompatibilitats laborals. Va arribar al 2006, també a Primera Regional, i va encadenar 7 temporades i 4 ascensos al club, formant un doble pivot amb Abel Solé que ja és llegenda viva del futbol olotí.

Freixa, homenatjat a l’Estadi. // Martí Albesa

Gràcies a tots per col·laborar, estem oberts a qualsevol suggeriment o modificació. En les properes setmanes intentarem acostar-vos altres estadístiques, dades d’interés o anècdotes curioses relacionades amb la història del club. I és que a la Unió Esportiva Olot, tenim el passat ben present!