shopping-bag 0
Items : 0
Subtotal : 0,00
View Cart Check Out

Abel Solé, l’adéu d’un mite

Aquest divendres viurem la tarda més especial a l’Estadi Municipal amb la retirada el futbolista que ha vestit més vegades la samarreta de la Unió Esportiva Olot. Abel Solé ha disputat fins a 437 partits de vermell i és tot un exemple de compromís, sacrifici i fidelitat a uns colors. Picant pedra des de Primera Regional fins a Segona B, el migcampista olotí s’ha convertit en un referent i un mirall per a les noves generacions. 

Abel Solé Planas (Olot, 17/03/1981) és d’aquells jugadors de club que ja no queden en el futbol modern. Excepte una petita etapa de dos anys al Peralada (2004-2006), l’Abel ha complert tota la seva trajectòria a la UEO, erigint-se com l’home amb més partits en la història del club (437), superant un altre dels mites dels anys vuitanta, Martí Gratacós (419). Solé es va formar en les categories inferiors del nostre club i com a juvenil ja va debutar amb el primer equip. A principis del 2000 eren temps difícils per a la UEO i a l’Abel li va sortir l’oportunitat de jugar a Tercera Divisió amb el CF Peralada. Amb l’entrada de l’actual junta directiva, amb Joan Agustí al capdavant, el projecte va prendre ambició i seriositat, i el capità va decidir fer uns quants salts endarrere per començar de zero a Primera Regional. També van ser uns anys complicats, ja que l’ascens es resistia, però un cop es va pujar a Preferent la progressió ja va ser imparable. Amb Nitus Santos a la banqueta i amb Roger Vidal com a company inseparable al doble pivot, l’Abel va anar superant categories a mesura que el club també anava creixent amb ell. De companys de viatge, uns quants. Des del seu germà Cesc, Dot, Freixa, Serra, Berga, Villaplana… fins als Carlos Martínez, Coro, Héctor, Jose o Uri Santos. Tots van contribuir a l’enlairament de l’Olot i ell, amb el braçalet de capità, en va ser el cap visible. De Preferent a Primera Catalana i d’aquí a Tercera Divisió, retornant a la categoria històrica del club. I com no, el primer ascens a Segona B amb la golejada contra l’Arandina (5-1), que va acabar de despertar els volcans. I l’Abel, tallant el bacallà i remenant les cireres, tant dins com fora del camp.

Foto: Martí Albesa

El salt a la divisió de bronze va engrescar a la “Marea Vermella”, que va omplir en massa l’Estadi Municipal i va tenyir la ciutat de vermell. Tres anys molts durs en una categoria exigent i farcida d’autèntics transatlàntics del futbol estatal. Però vam donar la cara i l’Abel va representar amb orgull el nom de la ciutat i es va deixar la pell pel nostre escut. Les llàgrimes del descens, després de l’últim partit contra l’Atlètic Llevant, demostraven l’estima als colors del gran capità. Nou projecte a Tercera amb la rauxa de Ramon Calderé… i com no, amb Abel liderant la causa. Un any inoblidable, memorable i coronat amb el rècord de partits (420), assolit als Canyars de Castelldefels. Una temporada culminada amb el retorn a Segona B, un any després, superant l’Sporting B en un duel agònic a l’Estadi. I l’Abel, assumint el seu rol, primer sobre gespa i tot seguit donant consells des de la banqueta. Un expert en ascensos i un picapedrer del futbol vivint cada moment com si fos l’últim, conscient que el pas al costat estava a tocar. I ho va fer pujant, una altra vegada, com un autèntic guanyador. La recepta? Compromís, sacrifici, lideratge, amor a un colors i exemple de valors. Aquest divendres, i contra un Girona FC de Primera Divisió, l’etern capità rebrà el reconeixement que es mereix. I es mereix un Estadi ple i una ovació eterna per recordar el llegat que ens deixa. Glòria als herois, honor als mites. #GràciesAbel!

PALMARÈS

–> 437 partits amb la UE Olot

—> 12 temporades amb la UE Olot

–> 5 ascensos de categoria

–> 2 títols de Tercera Divisió

–> 1 títol de Primera Catalana

–> 1 títol de Preferent

 

Leave a Reply