shopping-bag 0
Items : 0
Subtotal : 0,00
View Cart Check Out

La retirada d’un mestre. Gràcies, Roger!

Repassem en profunditat la trajectòria de Roger Vidal, que entra com a directiu de la Fundació UE Olot i penja les botes després de 291 partits, 9 temporades i 5 ascensos a la Unió Esportiva Olot, des de Primera Regional fins a Segona Divisió B. El migcampista de Castellfollit s’ha convertit en una llegenda del club i ha estat un exemple per a tothom amb la seva implicació, sacrifici i professionalitat.

Roger Vidal i Corominas deixa el futbol en actiu després d’una trajectòria espectacular des del futbol més modest fins a l’esport semi-professional. El garrotxí va tenir el valor de deixar el Girona FC a Tercera Divisió i tornar a la UEO, que aleshores navegava per la Primera Regional. Amb Nitus Santos a la banqueta, i formant un doble pivot infranquejable amb Abel Solé, el club va anar assolint categories fins a Segona B. En aquesta ascensió, Vidal va ser un dels imprescindibles de l’onze titular i un dels homes més forts del vestidor amb els dots de mestre que la seva professió li va donar. Plantar-se fins a la divisió de bronze era una fita impensable per a l’Olot i per al mateix Roger, que després de jugar-hi una temporada va viure una etapa de dos anys a la UE Figueres. L’Olot va baixar a Tercera i Roger, sempre fidel als colors, va aterrar de nou a la Garrotxa per viure un altre ascens històric amb Calderé a la banqueta. I el curs passat, amb un rol més secundari a la gespa però vital dins de la plantilla, en Roger va guiar l’equip cap a una salvació agònica. Un mirall per als més joves, un exemple per a les noves generacions i un referent de valors dins del món de l’esport. 291 partits després (ja és el setè que més vegades ha vestit la samarreta olotina), 9 temporades després, 5 ascensos després, 2 títols de Tercera Divisió després, Roger Vidal penja les botes i enceta nova etapa a la directiva. El dièsel de Castellfollit s’ha buidat al nostre club i li estarem eternament agraïts. Al costat d’Abel Solé, de Jordi Freixa, d’Uri Santos i de tants altres… Només gràcies, gràcies i gràcies. Gratitud eterna. Fins sempre, Roger! UN DELS NOSTRES!

Fotos: Isaac Planella-UE Olot

 

 

 

Leave a Reply